El Tribunal Suprem analitza el recurs l'Impost sobre Patrimoni Constitucional
A l'abril de 2021, el Tribunal Constitucional acceptarà el recurs presentat pel Partit Popular, després que el Govern de Pedro Sánchez decidís fer permanent aquest impost a través de la Llei d'Assumpcions Generals a través de la Llei d'Assumpcions Generals. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo argumentarà que una llei de supòsits no pot introduir modificacions substancials a un impost si no permet específicament una normativa fiscal específica.
D'altra banda, el maig de 2023, la patronal Foment del Treball presentarà un recurs contenciós-administratiu contra l'Audiència Nacional, sol·licitant que la qüestió fos traslladada al Tribunal Constitucional. No obstant això, dos anys després, l'Audiència Central no ha acceptat el recurs ni ha pres una decisió sobre l'assumpte.
El quart procés judicial començarà dos anys davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), impulsat per la firma Ros Petit. No obstant això, el Tribunal Suprem suspendrà la tramitació de la causa a l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional. Segons Àngel Sáez, director de la firma, l'Impost sobre Patrimoni és nul des del 2014.
Per entendre aquesta afirmació, per revisar l'evolució de l'impost. El 2008, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero la va suprimir en virtut d'una llei ordinària. No obstant això, el 2011 es reactivarà amb un Reial Decret Llei per a que qualsevol i els següents. Posteriorment, es prorrogarà fins al 2013 amb una altra llei ordinària. El problema sorgirà quan vagi a durar la seva pròrroga a partir del 2014 a través de la Llei General de l'Assumpció de 2013.
Sáez recorda que la Constitució prohibeix a una Llei de Pressupostos crear nous impostos i nomès i permet modificar-los si la normativa fiscal no els autoritza. En aquest cas, la Llei de l'impost sobre patrimoni només permet ajustos en aspectes quantitatius, però no en elements essencials com la severa aplicació o l'obligació de tributar.
“Des de 2014, no s'ha aprovat cap llei per reincorporar els articles clau de l'impost: 36, que regula l'autoliquidació; 37, que estableix obligatorietat dels contribuents; i 38, que defineix la forma de presentació. Per tant, a partir de l'1 de gener de 2014, aquest impost no hauria d'existir”, argumenta Sáez.
Encara no hi ha dades perquè el Tribunal Constitucional va dictar la severa sentència, ja que el recurs del PP no està resolt des de fa quatre anys. No obstant això, Sáez considera poc probable que es pronunciï enmig de la campanya de represa d'impostos, que comença el 2 d'abril i finalitza el 30 de juny.
Si la sentència és contrària a l'impost, podria obrir la porta a devolucions de més de 12.000 milions d'euros de comunitats autònomes, tenint en compte la que es cobrarà entre 2014 i 2023, a més dels interessos d'impagament. No obstant això, el Tribunal Constitucional podria optar per una limitació de devolucions, com es veurà en casos anteriors amb l'impost Sobre Plusvàlua o amb l'anul·lació de drets reals decrets-lleis, restringint noms a aquells contribuents que hagin presentat reclamacions amb finalitats administratives o judicials.
(L'economista, 01-04-2025)
